enric barbat
Nascut a Barcelona, al barri assolellat i laboriós de Gràcia, un mes d’Abril de l’any 1943, sota el signe de Taurus i dins de l’any de la Cabra. I ja hi som: per un costat el “Toro” que pesa i per l’altre… la “Cabra” que salta. Va anar creixent entre gent gran amb vestits grisos, “cartilles” de racionament i molta escalfor al niu i, com és normal en aquests casos, malgrat les dificultats de tot inici, era una preciositat de criatura. Però passem de llarg sobre aquests anys d’infància i joventut, - d’estudiant d’anar fent la piu-piu i somnis de grandeses, esperances i amors, emocions i novetats - perquè s’assemblen molt als del altres milions i milions de ciutadans, i desemboquem de cop als seus vint anys, quan apareix, l’any 1963, intentant tocar una guitarra en el si del grup “Els Setze Jutges” i posant la seva veu al servei del moviment de la Nova Cançó Catalana. Debuta a la Facultat de Dret de Barcelona amb una cançó que portava l’original títol de “la Sirena” (… silenci …), i veient amb estupor que l’aplaudien, la Cabra es torna boja i es posa a cantar. I comencen 10 anys d’activitat professional, durant els que escriu un centenar de cançons i les passeja per tot Catalunya sense interrupció. Actuacions també a Madrid, Saragossa, País Valencià, Les Illes, París, Toulouse, Perpignan, Nice, Montpellier, Marseille, etc…. grava per la casa EDIGSA i surten set discs, d’aquells petits que es feien en aquella època. Pel Juny de l’any 1970 presenta una tanda de recitals al Cinema Alexis de Barcelona, sota la direcció artística de Joan de Sagarra, i acompanyat pel baixista Jordi Clúa, amb qui inicia una col·laboració i amistat que durarà molts anys, i s’inventa el que se’n va dir als mitjans “recitals de butxaca”. Pel Març del 1971 es presenta al Palau de la Música Catalana (amb l’agradable sorpresa que estava ple de gom a gom). Apareix un disc LP. amb les cançons presentades en aquest recital. Aquest mateix any, i molt animat l’home, presenta l’espectacle “La iaia de l’Enric”, barreja de cançons, textos i “sketchs” garbellada per Manuel Vázquez Montalbán, amb direcció artística de Mario Gas i escenografia de Fabià Puigserver. En aquest temps te amics argentins que li fan conèixer el Tango, i esperonat per ells empren l’aventura de traduir-ne al català. Aquesta aventura cristal·litza en un disc LP., cantat juntament amb Guillermina Motta, i tots dos presenten un espectacle, amb el títol de “Tango” a la Sala Martin’s de Barcelona (estem al Gener del 1973). Dirigeix Mario Gas, supervisa Beto Compagnucci, munta l’escenari Fabià Puigserver, dirigeix la música Joan Lluís Moraleda i col·laboren l’actor Biel Moll i els ballarins Cesc Gelabert, Pirjo Silfver, Matilde Muñiz, Ramon Ramis i Lisette Babler. Aquesta experiència es repeteix l’any següent a la sala Gaslight i acaba amb la filmació d’un curt cinematogràfic dirigit també per Mario Gas. Entremig, i pel Juny del 72, fa junt amb Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor, el recital que tanca l’existència del Price de Barcelona (local emblemàtic després de molts anys d’acollir la boxa a la ciutat). I pel Setembre del mateix any, participa a la segona edició de les “Sis hores de Canet”. Tornant a agafar el fil, i acabada la filmació del curt “Tango”, és el moment en que una forta empenta del “Toro” combinada amb un salt de la “Cabra”, l’arrenquen de la força de gravetat barcelonina…… i es perd en les boires siderals….. (es queda a viure a Menorca). Des de la seva retirada illenca va deixant anar algunes cues: un LP. “Núvols de Setembre”, un curt dirigit per Jordi Cadena i produït per Pepón Coromina “S’Ullastrar”, i dos LPs més, “Rh+” (en castellà) i “Quatre”. Al 2006 retorna altre vegada (algú ha dit que és com el Guadalquivir) que apareix i desapareix per trams. El 13 d’Abrl del 2007 rebé la medalla d’or del Parlament de Catalunya per la seva contribució a la cultura catalana.